En el rol de moderadora, Najat El Hachmi, escriptora i columnista, va centrar la sessió en el fenomen de la immigració en les seves diverses perspectives (natalitat, mercat laboral, ideologia i partits de representació política, entre altres), però també en el paper dels mitjans de comunicació a propòsit d’aquesta realitat complexa que modela les societats actuals.
Hein de Haas, sociòleg i autor de “Los mitos de la inmigración”, va començar la seva explicació establint una distinció entre immigració de llarg termini i immigració de curt termini, amb l’existència de conjuntures -com les vinculades a la crisi sanitària de la Covid-19 o la invasió russa d’Ucraïna- marcades per pics en les dinàmiques migratòries. Més enllà de puntes concretes associades a fenòmens d’aquestes característiques, va precisar que el 3,5% de la població mundial és migrant internacional i que un 1% serien persones refugiades.
El principal canvi en els patrons migratoris esdevingut al llarg de l’últim segle, des de l’òptica europea, és que Europa ha passat de ser un punt d’origen de migració a un destí d’immigrants procedents de fora de la seva geografia. És a dir, en el cas europeu hi ha hagut una “inversió en la tendència de fluxos migratoris”. I “a diferència del que creu la major part de gent, la majoria dels migrants avui són regulars”, va voler constatar, si bé els mitjans de comunicació mostren, a vegades, una “visió distorsionada”.
El paper dels mitjans de comunicació
“Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental, igual que els líders polítics són corresponsables de la construcció d’aquests relats i narratives”, va proclamar de Haas. “He arribat a sentir que el canvi climàtic també generarà grans moviments migratoris, fet que no és del tot cert. (L’argument) es fa servir per fomentar la lluita contra el canvi climàtic i el relat contra les emissions de CO2. Les agències de desenvolupament insisteixen molt en la idea d’ajudar els pobres perquè no migrin dels seus llocs d’origen. Això no està basat en cap evidència. Els països de renda mitjana són on més persones decideixen migrar, no només ho fan els pobres”, va reflexionar sobre la qüestió.
Va prosseguir: “Els mitjans de comunicació tenen la responsabilitat de contrarestar aquest relat. Utilitzar imatges dures de caravanes i pasteres dona molts clics i ingressos”, però “la idea que la migració del sud al nord és una fugida a la desesperada, és falsa”. I va ser categòric: “Els mitjans de comunicació podrien fer una feina molt millor per desemmascarar la hipocresia política entorn del relat sobre la migració”.
Mercat laboral i taxa de fertilitat
Pel que fa a les possibles maneres de mitigar la mala imatge associada a la immigració, l’expert recomana als polítics canviar les polítiques de migració, atès que “els últims quaranta anys no han funcionat i no funcionaran mai”. Va negar que el tràfic de persones sigui la causa de la migració irregular, i sí “una reacció a la falta de controls fronterers, en un context en el qual tolerem que els migrants irregulars facin un tipus de feina no regulada que els autòctons no volem realitzar”. Per tant, “no podem fer un debat sobre immigració si no duem a terme un debat sobre el mercat laboral i sobre qui tindrà cura dels nostres nens i nenes, avis i àvies”.
Al seu entendre, “la immigració molts cops està animada per la demanda laboral. La millor manera d’aturar-la és una crisi econòmica. Això ho vam veure el 2008 a Espanya o als Estats Units. Hi ha una correlació directa entre el desenvolupament econòmic i la migració”. Per una altra banda, “haurem d’aprendre a conviure amb taxes de fertilitat baixes. La migració no podrà solucionar aquest problema perquè és insuficient. Caldrien quinze vegades més migrants per revertir la crisi demogràfica estructural”, va ponderar amb les persones presents.
Com ho enfoquen els partits de dretes i els d’esquerres
En aquest camp i a partir d’una anàlisi de les polítiques migratòries realitzada pel sociòleg amb el seu equip de la Universitat d’Oxford, va constatar que “no hi ha gaire diferència entre els governs de dretes i els d’esquerres quant al caràcter restrictiu de les respectives polítiques migratòries”. En canvi, “sí que hi ha una bretxa pel que fa a narratives: la dreta la vol limitar i l’esquerra la vol afavorir”, va distingir.
Hein de Haas va concloure amb el següent argument: “Molts polítics volen mantenir una imatge dura en contra de la immigració i si la premsa compra el relat, com està passant, continuaran fent-ho. Com dèiem abans, els mitjans de comunicació tenen el paper de qüestionar els polítics en aquest assumpte”.
