El president del Consell Europeu, António Costa, va començar la seva intervenció destacant la importància d’acostar la Unió Europea a les societats i les regions que col·laboren a la prosperitat del projecte europeu. En aquest sentit, va remarcar el pes que té Catalunya al reforç del moviment europeu, assegurant que Europa necessita la col·laboració de Catalunya “per seguir avançant, no només per la seva forta tradició europeista, sinó pel seu lideratge econòmic”. Va destacar l’impuls “d’estabilitat i confiança” que viu l’economia catalana i la seva contribució a Espanya, un dels motors de l’economia europea.
Sobre la situació geopolítica mundial, Costa va assegurar que, amb situacions com la invasió russa d’Ucraïna, “ens trobem davant d’un punt d’inflexió històric, un món de fragmentació i incertesa”. A partir d’aquest diagnòstic, va repassar les dues prioritats urgents en les quals se centra l’agenda estratègica del Consell Europeu: seguretat i competitivitat.
Començant per la seguretat, va remarcar que és fonamental que Europa sigui capaç de defensar-se. Va donar suport a Ucraïna en la seva “lluita legítima i legal” per aconseguir una pau sostenible i duradora, que només pot estar basada “en una defensa europea i robusta”. Per Costa, les amenaces a les quals s’enfronta Europa no són només militars, sinó que també són desafiaments híbrids pels quals cal estar preparats. En aquest sentit, va deixar clara la seva posició: “la pau sense defensa és una il·lusió”. Per això, també va celebrar l’anunci de Pedro Sánchez, president del govern espanyol, d’augmentar la despesa en defensa fins al 2% del PIB, decisió que Costa va qualificar de “correcta i necessària”.
Sobre la competitivitat, va relacionar directament els esforços en aquest àmbit amb els esforços en seguretat. El camí cap a una prosperitat més sostenible, va explicar, és “impulsar la inversió en innovació, infraestructures, cadenes de subministrament i llocs de treball de qualitat”. Respecte a la recent polèmica aranzelària, va assegurar que “no hem de respondre al proteccionisme amb més proteccionisme” i va remarcar la necessitat de trobar solucions a partir del diàleg: “hem proposat eliminar els aranzels a banda i banda de l’Atlàntic”. No obstant això, també va avisar que, quan sigui necessari, la Unió Europea actuarà per protegir els seus interessos, les seves indústries i els seus treballadors.
El president del Consell Europeu va definir la situació actual com una oportunitat per la UE per promoure un creixement major, impulsar la demanda interna i presentar-se com un soci compromès i de confiança davant del món. Davant d’aquesta oportunitat, va assegurar que la Unió està ampliant les col·laboracions amb socis internacionals, fent valdre, per exemple, l’acord comercial amb el Canadà: “un 44% més de PIMES exporten al Canadà en comparació al període anterior a l’acord”.
Parlant de la Xina, va explicar que Europa necessita construir-ne una relació equilibrada, afirmant que “no hem de permetre un comerç desequilibrat ni deixar que faci servir Europa per donar sortida als seus productes castigats pels aranzels dels Estats Units”. La clau, va assegurar, és una normativa econòmica que creï un ambient equilibrat.
Costa també va explicar que una de les prioritats del Consell és la reducció de la burocràcia, del 25% per totes les empreses i del 35% per les PIMES, un objectiu pel qual estan treballant. Va acabar la seva intervenció reiterant el valor del paper de la indústria i la societat catalanes per enfortir la Unió Europea i aconseguir superar els reptes i desafiaments de l’actualitat.
Gap tecnològic, finançament i la relació amb els Estats Units
Un cop finalitzada la intervenció, es va iniciar una conversa amb Pol Morillas, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, que va preguntar a Costa per la capacitat de la Unió Europea de trencar la bretxa en desenvolupament tecnològic respecte a altres competidors. El president del Consell Europeu va destacar la qualitat d’algunes esferes europees com el sistema educatiu, el sistema de creació i innovació o la capacitat emprenedora. La diferència amb els Estats Units, va dir, és la dificultat de transformar una bona idea en un bon producte, i posar-lo al mercat.
Sobre la possibilitat d’assegurar finançament per totes les partides a les quals vol fer front la Unió, Costa va manifestar que Europa necessita més recursos propis, revisar les polítiques actuals i modernitzar la cohesió europea, de la qual va afirmar que “no és un instrument potent per fer el salt a la convergència econòmica”. Per fer aquest salt, va explicar que es necessita un fons a la competitivitat per mobilitzar més recursos.
Finalment, parlant sobre el període d’incertesa que viu Europa en relació amb els Estats Units, va afirmar que la gran negociació que Europa ha d’afrontar no és sobre els aranzels, sinó sobre defensa. Va explicar que la millor manera per enfortir l’aliança amb els estatunidencs és enfortir l’autonomia estratègica d’Europa per aconseguir un nou equilibri. Per Costa, la guerra d’aranzels no té sentit, ja que “si volem assumir més responsabilitats en defensa hem de reforçar la nostra economia, no afeblir-la”.
Sessió moderada per Pol Morillas, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia
António Costa, president del Consell Europeu
