Miguel Trias, vocal de la junta directiva del Cercle d’Economia, va presentar el debat subratllant la rellevància creixent del problema de l’habitatge a Europa, especialment a les grans ciutats. Segons les últimes enquestes, aquesta qüestió s’ha convertit en la principal preocupació dels ciutadans, per davant de la seguretat, l’atur o altres indicadors econòmics. Trías va vincular aquesta problemàtica amb altres debats clau com la productivitat, l’emancipació tardana dels joves —que a Espanya arriba als 30 anys— i la integració dels immigrants, tot destacant que l’accés a una llar digne és fonamental per garantir la cohesió social. Va recordar que el Cercle, el 2024, ja va emetre una nota d’opinió sobre la qüestió, donant suport a mesures com la promoció d’un parc públic de lloguer —encara molt escàs a Espanya, amb només un 2% del total—, tot i expressar també reserves sobre determinades regulacions del mercat.
L’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, va defensar amb contundència la necessitat d’abordar l’habitatge com una prioritat política, afirmant que “totes les capitals europees compartim els mateixos problemes d'accés a l’habitatge per a joves i classes mitjanes” pels alts preus. Va explicar que, a París, l’accés a un habitatge és gairebé impossible sense ajuda familiar, i que el mercat s’ha orientat massa cap al turisme i l’especulació. Per fer-hi front, va posar com a exemple l’experiència de la capital francesa, on s’ha passat d’un 13% a un 25% d’habitatge social en dues dècades, gràcies a una política de llarg termini i a una inversió pública sostinguda —només el darrer any s’hi van destinar 800 milions d’euros. “Hem volgut evitar que hi hagi barris plens d’habitatge social i d’altres sense cap, per garantir un equilibri a tota la ciutat”, va explicar apostant per iniciatives a llarg termini.
Hidalgo va remarcar l’impacte d’aquestes polítiques en la vida quotidiana, relatant que moltes famílies li han expressat agraïment perquè “amb aquesta política, els nostres fills tenen una habitació pròpia i poden estudiar”. També va defensar el paper clau del sector privat i la necessitat d’un marc europeu conjunt amb instruments financers com l’accés directes als fons de cohesió, a fi d’accelerar projectes i garantir l’estabilitat jurídica necessària per a la inversió. “Treballar en habitatge és també una qüestió econòmica: el sector de la construcció està en crisi i sense inversió pública no es recuperarà”, va afegir, alertant que la manca de resposta institucional pot alimentar els populismes.
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va reforçar aquesta visió amb dades contundents sobre l’evolució del mercat a la ciutat. Va destacar que en deu anys els preus del lloguer han pujat un 80% -un 50% de mitjana a Europa- i que aquesta dinàmica està expulsant no només els col·lectius vulnerables sinó també la classe mitjana i les famílies treballadores. “Ens preguntem si volem que al centre de les nostres ciutats només hi puguin viure els rics”, va dir, tot defensant la necessitat d’intervenir per evitar que el mercat deixi fora a la majoria. Collboni va explicar la iniciativa impulsada conjuntament amb altres alcaldes europeus —fins a 15—, que s’ha presentat ja a Brussel·les i al president del Govern espanyol, per reclamar una política europea d’habitatge per primera vegada amb un comissariat propi, però també amb fons accessibles per a les ciutats. “La nostra resposta al repte de la desafecció i de l’extrema dreta és clara: invertiu en habitatge”, va sentenciar.
Pel que fa a les polítiques locals, Collboni va defensar la regulació dels lloguers, que segons dades oficials ha permès reduir els preus un 5-6% el 2024 sense disminuir l’oferta, i la restricció dels pisos turístics, amb la previsió d’eliminar-ne l’activitat a partir del 2028. “L'habitatge ha de ser per viure, no per especular-hi”, va dir. També va explicar la proposta de flexibilitzar la reserva del 30% per a habitatge protegit en sòl consolidat, tot buscant un equilibri que permeti desbloquejar la inversió privada. “Tenim ja reserves del 40 i 50% d’habitatge públic en zones de nova urbanització, però cal actuar també als barris consolidats com l’Eixample, Gràcia o Sant Andreu”, va dir, apel·lant al suport dels grups polítics per tirar endavant aquesta reforma. Va insistir que “la inversió privada també és oferta i l’hem d’integrar”, tot defensant un marc estable i segur per a la inversió, amb normes clares.
En la mateixa línia, Hidalgo va explicar com a París han combinat habitatge social i privat dins dels mateixos edificis, i han aplicat una regulació dels lloguers en zones tensionades. Va destacar la necessitat d’una regulació ambiciosa, que afavoreixi la classe mitjana, i va assenyalar com el lloguer turístic ha suposat la pèrdua de milers d’habitatges anuals. Finalment, va defensar el paper actiu dels alcaldes i la col·laboració amb el sector privat, sempre que hi hagi normes clares i un marc de seguretat jurídica.
Tant Hidalgo com Collboni van coincidir en la necessitat d’un enfocament metropolità i d’una bona connexió de transport públic com a factor clau per ampliar l’oferta d’habitatge assequible. “Una política d'habitatge eficaç també requereix que moure’s dins l’àrea metropolitana sigui ràpid i accessible”, va concloure l’alcalde de Barcelona. Tots dos van reclamar més capacitat d’acció per part de les ciutats i van defensar que “els ajuntaments som la primera línia de resposta” davant un problema que és social, econòmic i estructural.
Sessió moderada per Miguel Trias, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia
Jaume Collboni, alcalde de Barcelona
Anne Hidalgo, alcaldessa de París
