Luis Simón, director de l’Oficina de Brussel·les del Real Instituto Elcano, va obrir la sessió destacant la importància d’abordar la defensa europea des d’una doble perspectiva: estratègica i industrial. Va emmarcar la conversa amb Josep Borrell, president del CIDOB i exvicepresident de la Comissió Europea, dins d’un context geopolític convuls i va estructurar el debat en tres grans blocs: el paper dels Estats Units i l’OTAN, la naturalesa de l’amenaça russa i el futur d’Ucraïna, i la política de defensa de la Unió Europea. Simón va subratllar que, tot i que la defensa europea depèn en última instància de les decisions dels europeus, factors com el grau de compromís nord-americà amb l’OTAN i la pressió russa en determinaran el rumb.
Josep Borrell, president del CIDOB, va iniciar el diàleg sobre els principals reptes estratègics i institucionals que afronta Europa en matèria de seguretat i defensa assenyalant que el context geopolític està marcat per la incertesa sobre el paper futur dels Estats Units a l’OTAN. "Hi ha diversos escenaris: un de dolent, un de pitjor, un de pèssim i un que seria digerible", va remarcar, advertint que Europa ha de preparar-se per fer un reset de l’OTAN i per a una eventual retirada nord-americana, ja que els fronts actuals dels EUA ara són el Pacífic i la frontera mexicana. El que cal veure és el grau de compromís que mantindran, ja que substituir el desplegament militar dels Estats Units implicaria per Europa "equipar 50 brigades, duplicar efectius i augmentar la despesa militar en 250.000 milions d’euros a l’any", però és una conseqüència cara, però que no hi ha més remei que tirar endavant.
L’escenari pitjor, sens dubte, seria una possible aliança entre Rússia i els Estats Units, en perjudici d’Europa. Per això, el que passi a Rússia i Ucraïna és important, va indicar Borrell reblant que el conflicte "no és llunyà ni aliè", i que la seva resolució condicionarà els equilibris geopolítics del continent. "Els tancs russos van arribar a 8 km del parlament de Kíiv; si haguessin arribat, el panorama a Europa seria avui molt diferent", va insistir. Defensar Ucraïna, segons ell, és també defensar la seguretat pròpia europea: "Si cau, pot arrossegar-nos. Ucraïna és avui la línia de front d’Europa”, el punt actiu on es juga la pau.
Capacitat de resposta d’Europa
Sobre la capacitat europea de donar resposta als reptes que es presenten si els EUA deixen de donar suport a Ucraïna, Borrell va reconèixer les limitacions de la indústria militar d’Europa: "Els vaig prometre als ucraïnesos un milió de projectils del calibre 155 i no vam ser capaços de donar-los-hi perquè no tenim la capacitat de producció". Va apuntar que "ens falta fins i tot pólvora" i que Europa depèn de la Xina per obtenir-la. Aquesta situació exemplifica la feblesa estructural del complex industrial de defensa europeu, que durant anys ha estat infrautilitzat per manca de demanda. Per tant, multiplicar per dos l’ajuda europea a Ucraïna per substituir els Estats Units, ara per ara seria difícil d’assolir.
Pel que fa a les institucions europees, Borrell va ser clar: "La defensa és una competència exclusiva dels estats membres. La Comissió Europea no té cap autoritat per dir a un estat què ha de gastar en defensa". I va criticar que es doni veu a un "comissari de defensa que diu a Espanya que ha de destinar un 3% del PIB" quan no té competència en aquest àmbit, sinó només en el sector de la indústria de defensa. Com que la unanimitat per crear una OTAN europea o una Unió Europea de la defensa no existeix, Borrell va aconsellar els estats que ho vulguin actuar per via intergovernamental: "Si França i Alemanya volen crear una capacitat paneuropea de defensa, que ho facin amb un nou tractat, com vam fer amb el Mecanisme Europeu d’Estabilitat per salvar l’euro, que digui com, qui i per a què".
Sense veu pròpia a l’OTAN
En el torn de preguntes del públic, en relació amb l’OTAN, Borrell va lamentar que la Unió Europea només sigui observadora i no tingui veu pròpia. I va defensar la creació d’un “pilar europeu dins l’OTAN” amb forces conjuntes i interoperables, capaç d’actuar si els EUA redueixen la seva presència. "Si volem gastar 650.000 milions en defensa, hem de fer-ho de manera coordinada; si no, només estarem tirant diners", alerta.
Sobre la rivalitat EUA-Xina, Borrell va subratllar la importància d’establir una relació de cooperació amb Pequín: "No hi ha cap problema greu al món que es pugui resoldre sense la participació de la Xina". D’altra banda, va insistir a advertir que una escalada en el Pacífic podria perjudicar directament Europa, ja que reduiria encara més el compromís nord-americà amb la seva defensa.
Amb un to realista i crític, Borrell va concloure que "el problema no és només gastar més, sinó gastar millor i de manera conjunta" per a la defensa d’Europa, i va fer una crida a abandonar el "bla bla bla" institucional per actuar amb decisió i visió estratègica.
Sessió moderada per Luis Simón, director de l‘Oficina de Brussel·les del Real Instituto Elcano
Josep Borrell, president del CIDOB
