Advocacia i justícia en temps de la Covid-19

Des de fa anys la Fundació Cercle d’Economia i el Consell General del Poder Judicial col·laboren en un curs que s’emmarca en el pla de formació continuada de jutges i que, lamentablement, donades les circumstàncies, ha hagut de suspendre’s. La Fundació, malgrat tot, no ha volgut deixar de reflexionar sobre la justícia en temps de crisi.

La pandèmia ha esgotat serveis essencials sanitaris, educatius, socials i econòmics i, lògicament, també ho farà amb els de l’administració de justícia. La nostra societat s’ha acostumat a una justícia professional, honesta i de qualitat, en termes generals de confiança, però massa lenta i ineficaç. Sembla que els ciutadans i els seus líders, tant polítics com econòmics, ho hagin assumit resignadament com quelcom inevitable.

És difícil que un Estat afeblit per una gran recessió i una pandèmia de proporcions desconegudes, que ha d’enfrontar problemes descomunals, socials, sanitaris, econòmics o educatius, canviï una inveterada trajectòria i escometi la necessària reforma de la nostra vetusta administració de justícia.

Els jutges han de ser els primers en ser conscients que la seva organització és ineficaç. Els insuficients recursos invertits s’escapen entre les seves fluixes costures. És important canviar l’organització perquè aquestes inversions siguin més eficients. Encara que faltin mitjans, materials i personals, la solució no està només en el seu augment. No obstant això, lamentablement, l’única cosa s’ha fet per pal·liar la situació ha estat duplicar, reduplicar i triplicar jutjats, que, tal i com s’ha demostrat, són organitzacions ineficaces.

S’han d’emprendre altres camins per afrontar l’imponent repte que aguaita, i un d’aquests camins consisteix en un canvi cultural, trencar amb la manera d’abordar els conflictes, tractar de substituir el litigi pel pacte, entendre que un deutor no és un estafador, que tots, o millor dit, gairebé tots, mereixem una segona oportunitat. En aquest canvi, els advocats, amb una notòria influència social, tenen un paper central com a impulsors. I els jutges, que no poden oferir grans mitjans, poden prometre col·laboració, imaginació i un fort compromís.